Accés restringit
Contacte
Versión en español
English version
Version en français |
|
 |
|
 |
|
 |
|
|
|
 |
|
 |
|
 |
La casa Navàs és segurament l'edifici modernista més emblemàtic de Reus. Coneguda com " la guapa del Mercadal ", va ser encarregada per Joaquim Navàs i Pepa Blasco a Lluís Domènech i Montaner l'any 1902, sense cap tipus de restricció pressupostària. Els Navàs eren molt rics, havien avançat econòmicament amb una tenda de teixits fundada al s. XIX en la plaça del Mercadal i volien inaugurar un establiment en el mateix lloc però a l'estil dels de París. Ho varen aconseguir i la tenda, avui en dia en mans d'una societat, segueix mantenint les dimensions i la decoració de Domènech i Montaner intactes. Durant la construcció de la Casa Navàs, Domènech treballa simultaneament en les cases de Lamadrid, Lleó i Morera i en la Fonda d'Espanya de Barcelona. Es tracta d'edificis en els que la Casa Navàs està molt emparentada. Tot i així, la Casa Navàs poseeix una personalitat especial, ja que és la única de les obres del modernisme que ens ha arribat intacta en tots els seus elements. A més està molt integrada en l'entorn de la plaça amb arcades. La façana principal que dóna a la plaça se sosté sobre 5 columnes i 5 arcs de línies sinuoses, molt reproduïdes pel disseny local en catàlegs, opuscles i tot tipus de publicacions. En el primer pis les línies es barroquitzen i les coves Modernistes es transformen en elements gòtics, pinacles, llindes carregades amb motius vegetals … A la tribuna, hi sobresurten els rostres estilitzats de personatges vestits a l'estil de principis de segle. Al segon pis, els arcs de la planta baixa s'empetiteixen i, a sobre el mirador, hi neix un arc de ferradura que és una terrassa plena de torretes amb flors. En aquest nivell és quan més s'aprecien els estralls de la bomba de l'any 1938, que va destruir la torre, el coronament, i la meitat de vitralls. Pel que fa als interiors, comencem pels soterranis: a l'època de la guerra civil estaven comunicats amb el refugi públic de la plaça per donar cabuda al màxim de gent possible; avui en dia estan en desús. Al hall de l'entrada s'entreveu l'explosió de color que es va gestant a mida que ens endinsem a l'escala, i, una vegada dins, els mosaics de la paret en forma de sortidor, ametllers florits i baladres, i del terra, en forma de flors, els vitralls del sostre en forma de roser florit i la finor de la barana de marbre; tants elements en forma de flors i fulles ens fan sentir dins " el jardí de pedra i cristall ", com sovint s'anomena la casa. A l'altura del segon pis, el mosaic es transforma en un cel on volen els ocells. El repertori naturalista que es revela a l'interior és inesgotable, i s'expressa per mitjà de la ceràmica, el mosaic, la fusteria, el mobiliari, i per la llum i el color dels vitralls. Altres racons interessants del primer pis són el menjador, decorat amb motius de taronges, amb el petit escalfa panxes, i la lluminosa sortida al balcó cantoner; la sala, que conté els mobles més bonics de Gaspar Homar; el dormitori, on impressiona el mosaic del sostre; la cuina, amb el muntacàrregues i l'ambientació d'època i el despatx.
|
;)
 |
||
 |
||
|
||
|
||
|
|
||