|
A partir de la segona meitat del segle XIX
i fins a principis del XX Reus va experimentar un important creixement
i transformació industrial, i va arribar a ser la segona
ciutat de Catalunya pel que fa al nombre d’habitants.
Ens centrarem
en aquestes construccions entre indústria i art, com a part d’un temps en què la ciutat mirava
al cel a través de les altes fumeres. Construccions, algunes
ja derruïdes i d’altres oblidades, són testimonis
anònims d’altres temps.
Començarem la ruta a la plaça de l’Estació de
Reus. A escassos metres, al passeig de Mata, trobem la fàbrica
Chemishe fabrik budenheim ultz hensel (fàbrica Weger), coneguda
popularment com la fàbrica dels alemanys. Fou obra de l’arquitecte
Joan Tarrats; construïda el 1911, va passar de ser diferents
ampliacions i transformacions. L’extensió del terreny és
de 1.800m2. Estava dedicada a la fabricació, producció i
comercialització d’àcid tartàric. Actualment
es fa servir com a sala de festes, i es poden observar tres naus
i la fumera.
El següent lloc que cal visitar és l’Estació Enològica
al passeig de Sunyer, que és obra de l’arquitecte
municipal Pere Caselles i Tarrats. Edifici modernista construït
entre el 1906 i el 1910, inicialment fou la seu de l’Escuela
Nacional de Agricultura i un centre d’investigació vinícola.
Avui hi trobem la seu de diferents institucions: Centre de Recursos
per a la Protecció de la Salut i el Medi, l’Institut
Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), el Departament d’Agricultura,
Ramaderia i Pesca (DARP) i el Consell Comarcal del Baix Camp.
A pocs metres d’aquesta joia del modernisme trobem un altre
exemple d’edifici d’aquest estil, l’antic escorxador
municipal, obra també de Pere Caselles i datada el 1898.
Fins a finals de la dècada de 1970 fou l’escorxador
municipal ; tancat durant varis anys, acull actualment la recentment
inaugurada Biblioteca Central Comarcal de Xavier Amorós
i la seu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Des d’aquesta zona i en direcció al centre de la
ciutat, al voltant dels carrers de Sant Llorenç i Sant Joan
trobem l’antiga fàbrica Fabril Algodonera, coneguda
com el Vapor Nou. Fou construïda el 1846; d’estil vuitcentista,
la construcció inicial tenia cinc pisos d’alçada
destinats a la fàbrica i les oficines, així com una
fumera de 60 metres que s’aixeca per sobre les terres de
la ciutat. Aquesta fàbrica es dedicava als filats de cotó,
i era la que tenia el major nombre de treballadors del ram, concretament
873 persones. Era considerada una de les més importants
del tèxtil de l’època.
Molt propera a aquesta trobem
una altra mostra de la indústria
fabril, la Manufacturera de Algodón de 1854, el Vapor Vell,
situada entre els carrers de Gomals i de Sant Serafí. És
la primera fàbrica que va utilitzar el vapor i ocupava una
extensió de mil metres quadrats. El 1916 hi treballaven
més de 332 persones. Una de les ales de la fàbrica,
la del carrer de Sant Serafí, és d’estil modernista
i és obra de Pere Caselles. Actualment acull les instal·lacions
i el magatzem d’una cadena de mobles.
Finalitzem la ruta, baixant cal als ravals,
a l’actual Hotel
Gaudí on es trobava una altra de les fàbriques tèxtils
de Reus, la Sedera Reusense anomenada també la Sedera del
Pascual, fundada per Víctor Martí el 1854. Tenia
les façanes orientades entre la plaça Baluart, el
raval de Jesús i el raval de Robuster. La sedera estava
especialitzada en novetats tèxtils i feia 27 tipus de roba,
cosa que no es feia en cap altra fàbrica del món.
Tenia 110 telers mecànics i, el 1921 hi treballaven més
de 170 persones, la majoria de les quals 153 eren dones, clara
evidència que en aquells temps les dones jugaven un paper
important en l’economia local.
|