RUTA DE L'ARQUITECTURA INDUSTRIAL A REUS

A partir de la segona meitat del segle XIX i fins a principis del XX Reus va experimentar un important creixement i transformació industrial, i va arribar a ser la segona ciutat de Catalunya pel que fa al nombre d’habitants.

+ Ampliar foto

Ens centrarem en aquestes construccions entre indústria i art, com a part d’un temps en què la ciutat mirava al cel a través de les altes fumeres. Construccions, algunes ja derruïdes i d’altres oblidades, són testimonis anònims d’altres temps.

Començarem la ruta a la plaça de l’Estació de Reus. A escassos metres, al passeig de Mata, trobem la fàbrica Chemishe fabrik budenheim ultz hensel (fàbrica Weger), coneguda popularment com la fàbrica dels alemanys. Fou obra de l’arquitecte Joan Tarrats; construïda el 1911, va passar de ser diferents ampliacions i transformacions. L’extensió del terreny és de 1.800m2. Estava dedicada a la fabricació, producció i comercialització d’àcid tartàric. Actualment es fa servir com a sala de festes, i es poden observar tres naus i la fumera.

El següent lloc que cal visitar és l’Estació Enològica al passeig de Sunyer, que és obra de l’arquitecte municipal Pere Caselles i Tarrats. Edifici modernista construït entre el 1906 i el 1910, inicialment fou la seu de l’Escuela Nacional de Agricultura i un centre d’investigació vinícola. Avui hi trobem la seu de diferents institucions: Centre de Recursos per a la Protecció de la Salut i el Medi, l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) i el Consell Comarcal del Baix Camp.

A pocs metres d’aquesta joia del modernisme trobem un altre exemple d’edifici d’aquest estil, l’antic escorxador municipal, obra també de Pere Caselles i datada el 1898. Fins a finals de la dècada de 1970 fou l’escorxador municipal ; tancat durant varis anys, acull actualment la recentment inaugurada Biblioteca Central Comarcal de Xavier Amorós i la seu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

+ Ampliar foto

Des d’aquesta zona i en direcció al centre de la ciutat, al voltant dels carrers de Sant Llorenç i Sant Joan trobem l’antiga fàbrica Fabril Algodonera, coneguda com el Vapor Nou. Fou construïda el 1846; d’estil vuitcentista, la construcció inicial tenia cinc pisos d’alçada destinats a la fàbrica i les oficines, així com una fumera de 60 metres que s’aixeca per sobre les terres de la ciutat. Aquesta fàbrica es dedicava als filats de cotó, i era la que tenia el major nombre de treballadors del ram, concretament 873 persones. Era considerada una de les més importants del tèxtil de l’època.

Molt propera a aquesta trobem una altra mostra de la indústria fabril, la Manufacturera de Algodón de 1854, el Vapor Vell, situada entre els carrers de Gomals i de Sant Serafí. És la primera fàbrica que va utilitzar el vapor i ocupava una extensió de mil metres quadrats. El 1916 hi treballaven més de 332 persones. Una de les ales de la fàbrica, la del carrer de Sant Serafí, és d’estil modernista i és obra de Pere Caselles. Actualment acull les instal·lacions i el magatzem d’una cadena de mobles.

Finalitzem la ruta, baixant cal als ravals, a l’actual Hotel Gaudí on es trobava una altra de les fàbriques tèxtils de Reus, la Sedera Reusense anomenada també la Sedera del Pascual, fundada per Víctor Martí el 1854. Tenia les façanes orientades entre la plaça Baluart, el raval de Jesús i el raval de Robuster. La sedera estava especialitzada en novetats tèxtils i feia 27 tipus de roba, cosa que no es feia en cap altra fàbrica del món. Tenia 110 telers mecànics i, el 1921 hi treballaven més de 170 persones, la majoria de les quals 153 eren dones, clara evidència que en aquells temps les dones jugaven un paper important en l’economia local.