|
La vasta plana adossada al litoral mediterrani circumdada per un amfiteatre de
muntanyes que és el Camp de Tarragona, està dividida en tres comarques.
La més meridional és el Baix Camp. La línia costanera d'aquesta
comarca, la Costa Daurada, és coneguda arreu, la part muntanyosa no queda
enrere pel que fa a bellesa i atractius, un dels quals continua sent la solitud.
La ruta que es proposa, curta i a l'abas de tots els caminants, fins i tot els més
petits, visita un indret sorprenent del terme de Capafonts. Durant la caminada cal parar
especial atenció a passar el més desaparcebuts possible per no espantar
la fauna, tant com a deixar-ho tot absolutament net.
Situar-se a Capafonts per la bonica però cargolada carretera local
TV-7041 que enllaça a Alcover amb la C-14 entre Montblanc i Reus,
o amb la C-37 que ve de Valls (23 km des d'Alcover). També s’hi pot
arribar per la T-704 venint per la carretera Prades-Alforja. S’hi
arribi per on s’hi arribi, Capafonts és una bonica població situada
a 750 m d’altitud, a la capçalera de la vall del riu Brugent, en ple
massís de les muntanyes de Prades, futur parc natural, on destaquen
els relleus encinglerats dels Motllats, al sudest del terme. El paisatge
boscós, solcat aquí i allà pels conreus, guarda la bellesa pròpia d’una
natura encara harmoniosa.
S’ha de baixar des de Capafonts, per la carretera d’Alcover, o pel camí que
descendeix en direcció est, fins al pronunciat revolt que descriu aquesta carretera
sota la població. Una pista senyalitzada surt des d’aquesta corba en direcció
sudoest. Inici de l’excursió, punt 0,00 km; cal seguir doncs, la pista que baixa suaument
cap a la riera d’Horta seguint l’indicador ’La Mussara per la font de la Llúdriga’.
El camí desemboca en un gual encimentat on conflueix perpendicularment amb una altra
pista i per on baixa l’aigua de la riera, es gira a l’esquerra i es continua pel camí
principal deixant petits trencalls que condueixen als horts que s’extenen entre la pista i
la riera.
S’arriba a una bifurcació (1,00 km, 15 minuts), per la dreta, un trencall puja
per endinsar-se en el bosc; es segueix recte passant pel marge el cadenat que impedeix
el pas dels vehicles. El camí es va apropant al curs de la riera, es deixa un
trencall a l’esquerra que es dirigeix a les Tosques i s'arriba en el punt on neix el
sender que puja a la Mussara (1,60 km, 25 minuts), per on es seguirà després.
De moment es deixa de banda, a mà dreta, i es continua caminant fins al final de
la pista, situat uns 150 m enllā, on, a l’esquerra, passat el llit de la riera, es troba
la font de la Llúdriga en un indret especialment frondós. Després de
fer-hi parada, es recula fins al senderó anunciat i es pren cap a l'esquerra, pel
bell mig del bosc.
El sender puja fortament i en troba un altre (2,10 km, 40 minuts). Es continua
cap a l’esquerra; aviat es superen dos revolts molt pronunciats i costeruts i el
camí es torna planer. No gaire lluny, al fons del barranc, es pot veure
la impressionant cúpula natural de la cova de les Gralles, destí de
la caminada. Una mica més endavant (2,35 km, 50 minuts) es troba una
desviació indicada: per la dreta, el camí continua fins al cap de
la serra dels Motllats i fa cap a la Mussara, per l’esquerra, un trencall condueix
a la cova de les Gralles en pocs minuts: es segueix aquest senderó. Al cap
de poc, a 450 m, el camí mor al llit del barranc. S’ha d’anar remuntant el
curs del torrent entre blocs de pedra i troncs d’arbres caiguts; cent metres amunt
cal restablir-se dempeus sobre el marge dret, seguint la direcció de l’itinerari,
i passar pel bell mig de dues obertures, la primera ben estreta, badades entre els grossos
blocs de pedra que barren l’accés a la cova de les Gralles, on s’arriba finalment
(2,85 km, 1 hora).
El lloc, d’una grandiositat sorprenent, convida al silenci i al recolliment. Es tracta
d’una enorme balma excavada per l’aigua del torrent de la font Nova, un
amfiteatre natural tancat per una cúpula semiesfèrica situada a uns 60 m del
terra. A sota, una delicada formació de travertí, o pedra tosca, emergeix
de la platja fluvial. Depenent de l'època, el degotall del torrent pot esdevenir
una petita cascada que arriba en forma de pluja. Es retorna pel mateix camí.
|