RUTA DEL BAIXCAMP INTERIOR

Aquesta ruta pretén donar a conèixer alguns dels pobles d’interior de la comarca del Baix Camp. Surt de Reus en direcció a les Borges del Camp. Després de visitar aquest poble s’ofereix al visitant dues opcions : en primer lloc, es proposa visitar el poble de Riudecols, Les Voltes i Les Irles, i en segon lloc els pobles d’Alforja, Arbolí i les runes de l’antic campament dels Castillejos.

Així doncs, sortim de Reus en cotxe per la carretera N-420 i ens desviem en el km 4 per agafar la carretera de les Borges del Camp, on farem una visita a l’ermita de la Mare de Déu de la Riera, d’estil modernista i obra de l’arquitecte Francesc Berenguer i Mestres. La Verge és d’estil romànic. També visitarem l’església de l’Assumpta, d’estil barroc i neoclàssic, on es troba la talla original de la verge d’estil romànic.

Se surt de les Borges del Camp i s’agafa la N-420 per arribar al terme de Riudecols. El nom de Riudecols prové segurament de la paraula « riu de còdols » atès que el curs del riu estava ple de còdols. Actualment aquest municipi està format pels llogarets de Les Voltes i de Les Irles, així com el poble de Riudecols. Aquesta unió data del segle XIX. Els orígens de la vila es remunten a la reconquesta cristiana. Al 1182 el cavaller Pere Puig es va convertir en el primer senyor de Riudecols.

A Riudecols es podrà visitar l’església parroquial de Sant Pere 1872, la Capella de Sant Bartomeu de 1835, avui en runes com a conseqüència de la Guerra Carlina, els restes d’una antiga muralla i una font construïda el 1935 anomenada Els Canalots.

A un quilòmetre de Riudecols hi ha Les Voltes, on podem trobar l’església parroquial del segle XVII i cases del segle XVIII situades a l’únic carrer del lloc.

Al centre d’una petita vall hi ha Les Irles, petit nucli de població on trobem l’església de Sant Antoni de Padua de 1847.

De Les Irles es tornarà per la N-420 a les Borges del Camp i continuem el viatge per la C-242 en direcció a Alforja.

Alforja és u na població situada a l’esquerra de la riera, que li dóna el nom, dalt d’un turó, al límit amb el Priorat amb el qual es comunica pel coll d’Alforja.

Fou centre d’una baronia i conserva vestigis de les muralles i d’un castell. Hi trobem El portal, com a resta del que va ser un clos emmurallat, antiga entrada a la població. Entre els edificis més representatius destaca l’església parroquial de Sant Miguel del segle XVII, amb un magnífic campanar neoclàssic.

Una altra construcció interessant és l’ermita de Sant Antoni del segle XVIII. El poble destaca pels seus vins i olis amb denominació d’origen. El plat típic és el pataco.

També cal destacar el santuari de la Mare de Déu de Puigcerver que està situat al vessant oriental del puig. És una construcció senzilla que gaudeix d’una gran devoció popular, té ermitans i es pot visitar tot el dia. L’ermita compta amb un refugi. La festa es celebra al mes d’agost.

Finalitzada la visita d’aquesta vila, prosseguirem el viatge per la C-242 i, a l’altura del coll d’Alforja, girarem a la dreta en direcció a l’Arbolí, quan portem uns quatre quilòmetres, trobarem una cruïlla amb dues carreteres comarcals ; triarem la TV-7012 que ens portarà al poble directament.

L’Arbolí està situat en un replà a l’extrem nord-oest de les muntanyes de Prades. El terme és força accidentat i el drena el barranc de l’Arbolí, afluent del riu Siurana. Des d’aquí es pot contemplar el monestir d’Escaladei, el poble de Siurana amb el seu embassament i part del magnífic paisatge del Priorat. La població habitual és escassa i les cases estan arranjades com a segona residència. A l’estiu i als caps de setmana els visitants són nombrosos.

S’hi pot practicar escalada i senderisme i els seus cingles junt amb els de Siurana, que estan molt a prop, gaudeixen de fama internacional entre els escaladors d’arreu.

Al poble es pot visitar l’església parroquial de Sant Andreu, d’estil neoclàssic que consta de tres naus, cor i campanar. L’antiga rectoria, al seu costat, s’utilitza ara com a refugi de muntanya.

Altre edifici singular és l’ermita de Sant Pau que està situada damunt del poble, del segle XIII. La construcció actual és una petita capella restaurada recentment i s’hi pot arribar per una pista forestal asfaltada.

Marxem de l’Arbolí i retrocedim amb el cotxe fins a la cruïlla on havíem triat la comarca anterior. Aquí seguirem ruta per la TV-7092 en direcció a la Mussara però, abans, farem una breu estada a l’antic campament militar dels Castillejos que es troba just en aquest punt.

Aquest campament es va fundar el 1950. Actualment l’ha adquirit la Generalitat amb la intenció d’integrar-lo dins del futur parc natural de les muntanyes de Prades.

La Mussara és un poble abandonat. Es troba damunt els cingles de les Airasses, a 980 metres d’altitud. L’església parroquial de Sant Salvador està mig en runes i la Mare de Déu de l’Infant es troba al Museu d’Història de Reus.

Altres llocs interessants del terme són la torre de cal Morenet del segle XII situada al vessant meridional de la Serra, al costat d’una casa d’estiueig restaurada. Des d’aquestes altituds es contempla una bona vista panoràmica del Camp de Tarragona.

Si continuem per la mateixa carretera arribarem a Vilaplana.

Vilaplana està situada als vessants meridionals de la serra de la Mussara. Els voltants són encisadors i hi trobem diverses fonts naturals. Actualment la població s’ha convertit, com en molts altres municipis, en lloc d’estiueig i residència secundària. L’edifici més singular és l’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu que va ser inaugurada el 1739 i té la façana barroca; a l’interior es conserva la Mare de Déu de la Llet. Al terme també trobem unes pintures rupestres que van ser declarades Patrimoni de la Humanitat l’any 1998.

Sortim de Vilaplana per la T-704 i quan passem per l’Aleixar farem una visita a l’ermita de Sant Blai, que està situada a la carretera a uns deu minuts de la vila.

Reprenem viatge per la T-704 direcció a Maspujols, i una vegada passat el poble, agafem la carretera N-420 que ens portarà fins a Reus.