|
La ruta proposada és innovadora perquè vol donar
a conèixer un patrimoni cultural ampli alternatiu per
la ciutat, que abraça àmbits com el patrimoni industrial,
modernista, artístic i funerari dels afores de Reus, desconegut
per la majoria de visitants.
Per fer aquesta ruta s’aconsella l’ús d’un
vehicle, tot i que un tros del recorregut es fa a peu.
La ruta s’inicia al passeig Mata on hi ha una antiga nau
industrial en què hi destaca una gran fumera construïda
l’any 1911 per l’arquitecte Joan Tarrats. Aquestes
naus es van construir per ubicar-hi la fàbrica Weger. En
aquesta fàbrica es produïa cremor i àcid tartàric,
utilitzat per a la preparació de begudes gasoses. El local és
en l’actualitat la seu d’un espai lúdic. És
aconsellable passar-hi una estona, encara que només sigui
per conèixer l’edifici.
A continuació passem per davant de la plaça de Joan
Rebull, on hi ha una escultura d’inspiració clàssica
hel·lència del famós escultor nascut a Reus
que li dóna el nom a la plaça. Aquesta escultura
representa L’al·legoria de Triptòlem (1968).
Girem a la dreta per l’avinguda dels Jocs Olímpics,
passem per sota el pont de la via i fem cap al barri Gaudí.
Aquest barri és una obra progressista que fou construïda
l’any 1967 pel taller d’arquitectura que dirigeix Ricard
Bofill. Des del seu inici va ser una obra polèmica, fou
criticada i al mateix temps elogiada. En qualsevol cas, la gent
que hi anà a viure es trobà amb uns habitatges, poc
convencionals i no els fou fàcil adaptar-s’hi.
En aquest mateix barri
s’hi troba el Mas Carandell, edifici
de finals del segle XIX, d’estil neoclàssic i bells
esgrafiats. Actualment acull l’institut Municipal de Formació i
Empresa.
Deixem el barri Gaudí i passem una altra vegada per sota
el pont de la via per arribar a la plaça dels Països
Catalans, on trobem l’escultura anomenada Nucli, obra de
l’escultor Salvador Juanpere. L’obra representa Reus
i els pobles de la comarca.
A la rotonda agafem la
carretera d’Alcolea; veurem el barri
Sol i Vista que com a d’altres ciutats, va ser construït
als anys 60. Al centre de Reus no hi havia habitatges assequibles
per a la gran població emigrant que va venir d’altres
llocs de l’estat. No es tracta d’un barri planificat
urbanísticament, sinó d’antics masos que els
seus propietaris venien en parcel·les.
A la dreta hi ha una carretera
no massa ampla que ens porta a l’Institut Pere Mata, obra arquitectònica (1899-1919)
realitzada per l’arquitecte modernista Lluís Domènech
i Montaner. És un hospital psiquiàtric model de l’Hospital
Sant Pau de Barcelona i actualment se’n pot visitar el pavelló núm.
6 que era el dels distingits.
Aparquem el cotxe i a uns
dos minuts a peu arribem a la Boca de la Mina. Rep aquest nom
perquè hi feien cap set canalots
d’aigua subterrània que procedia de la riera de l’Aleixar.
A finals del segle XIX s’hi va instal·lar una font
perquè la gent que pujava pel passeig del mateix nom pogués
aturar-se una estona i refrescar-se.
Uns metres més avall veiem la fumera helicoide del molí del
Sanromà. Aquest molí era hidràulic fins que
va arribar el vapor i llavors es va construir una fumera de planta
quadrada amb tub helicoide d’obra vista. Aquesta fumera és
la que Gaudí va utilitzar de model quan va construir les
fumeres del Palau Güell i les de la Pedrera.
Agafem el cotxe, desfem
el camí fet, fins a arribar a la
plaça del Nucli, direcció plaça del Nen de
les Oques, donem el tomb a la plaça per agafar el passeig
Sunyer i passem per davant del Col·legi Prat de la Riba.
Aquesta obra fou projectada per l’arquitecte municipal Pere
Caselles i Tarrats l’any 1911. És un vell exemple
de l’aplicació de les idees noucentistes. En destaca
el mosaic de color blanc i blau amb passatges de la Bíblia.
Girem a l’esquerra, passeig avall i passem per l’Estació Enològica
(1910), edifici modernista de Pere Caselles, centre de divulgació de
noves tècniques agrícoles.
Passada l’Estació Enològica, travessia endins,
podem veure la Biblioteca Municipal també obra de l’arquitecte
Pere Caselles, que s’ha construït aprofitant l’edifici
modernista dels antics escorxadors.
Sortim a la carretera de
Riudoms i a la rotonda agafem l’avinguda
dels Països Catalans avall fins a arribar al santuari de la
Mare de Déu de Misericòrdia, on aparcarem el cotxe
i farem la visita a peu. Aquesta ermita es va construir l’any
1680 per venerar la Verge que l’any 1592 s’aparegué a
la Pastoreta Isabel Basora. És interessant l’altar
barroc amb escultures recents de Joan Rebull, com també la
decoració del cambril, restaurat l’any 1954.
Acabada la visita, agafem
el cotxe i passeig amunt direcció plaça
de la Pastoreta, amb una mica d’atenció veurem una
escultura de Joan Rebull (1951) que representa una noia jove amb
un anyell als braços. La idea de l’escultor era fer
una figura de proporcions humanes que permet explicar la llegenda
de l’aparició de la Verge.
Donarem tot el tomb a la
plaça per veure-la bé,
per l’avinguda de la Salle fins a la plaça Europa.
Al semàfor girarem a l’esquerra cap a l’avinguda
de Francesc Macià on passarem pel davant de la monumental
fumera del Gas, feta d’obra vista de planta quadrada. Està ubicada
on antigament hi havia la fàbrica del gas.
Passat el semàfor continuem recte direcció a Montblanc
per arribar al cementiri municipal on acabarem la ruta. El cementiri
va ser edificat gràcies a la generositat de l’advocat
i polític lliberal Jodep Sardà i Cailà. El
visitant hi observarà en un lloc destacat del mausoleu del
General Prim, que fou instal·lat en aquest cementiri procedent
de Madrid, l’any 1971. Els baixos relleus mostren escenes
de les batalles que aquest general reusenc va dirigir a l’Àfrica.
També visitarem la tomba de Joan Rebull on podrem contemplar
la famosa escultura dels Gitanets i les tombes dels il·lustres
reusencs.
|